Fer-te gran
ràpidament
No sé com vaig anar a parar en aquell lloc. Jo hi anava
nerviosa, però també amb ganes de superar-me. Bé, no sé si es podria dir
superar. De fet, el personatge amb el qual volia actuar no era ni principal ni
secundari, era un d’aquells que van passant d’un cantó a l’altre del lloc on
s’està gravant la pel·lícula. Una dona amb un vestit blau de punt se
m’acostava.
-Que no hi ha cap càsting aquí? Que solament és una
residència d’avis?
Carai, sí que m’he volgut fer gran, de cop i volta.
Cristina Arimany
Quina cosa més
curiosa!
Ell li
estava explicava a un amic la retrobada i l’enamorament. Li explicava que
s’havia fixat en ella des de sempre, i finalment estaven junts, després de tant
temps…
Ell ho
explicava molt entusiasmat, però realment era com si parlés amb la paret,
perquè l’altre ni l’escoltava.
-Però saps
què va ser la cosa més curiosa que vam descobrir? -va preguntar-li amb molta
emoció.
Li va
haver de formular la pregunta un parell de cops, però finalment l’altre en
sentir-se obligat a escoltar-lo li va dir:
-Quina va
ser aquesta cosa tan curiosa que vau descobrir?
-Vam
descobrir que els gossos no es poden casar per l’església.
Erola Autonell
Quina decepció!
-Per què jo no
tinc les mateixes orelles que ells? I la cua? Jo la tinc llarga i prima. Com
pot ser? I per què no puc saltar com els altres? -em demanava el meu fill
entristit.
Jo, no sabia pas què respondre-li, pobre de mi! Per culpa
meva, podia entrar en una depressió. Però després de pensar-m’ho bé, vaig
decidir dir-li:
-Escolta’m, fill, hauries de saber que no ets un conill,
ets un ratolí!
Cèlia Jiménez
Un ram de flors
Amb els ulls plorosos, i les mans tremoloses, es va
dirigir a la floristeria a comprar-les. Va escollir les més boniques… Llavors
les va col·locar a sobre d’aquella caixa que, encara que no ho semblés,
significava molt per a ell. La caixa, per molt preciosa que fos i per molts
detalls que tingués, l’entristia. Allà, hi havia una persona, que mai més
tornaria a veure.
Carmen Pérez
Només un petit
accident
Sí, mare, ja ho sé, però és que ha estat un accident. No,
mare, sí que he vigilat, però la sort mai m’acompanya. Jo estava il·lustrant
tranquil·lament amb aquelles aquarel·les tan xules que em van passar els reis. Era un paisatge realment bonic.
L’aigua era molt fosca, per tant, he decidit renovar-la. A dues passes que
faltaven per arribar a la pica m’he entrebancat amb el meu propi peu, i au,
desastre fet. Com a defensa diré que no ha quedat mas tan malament la brusa, oi?
Lídia Povedano
Quina prova!
Sí, sí, ja ho recordo. El seu pare em
va dir que havia d’arrencar-me un cabell del cap si volia fer una prova... o
alguna cosa així. Que de què era aquella prova? Sí... d’amistat, crec. És clar
que la vaig fer! Però no sé ben bé per què, la veritat. Em va fer mal arrencar-me
aquell cabell, eh! És que, a veure, jo estava empanada (com gairebé sempre) mirant aquell plat a veure si els dos
cabells s’ajuntaven i... PLAS! El seu pare va estampar la seva mà al plat i
vaig quedar tota mullada.
-Feliç dia dels Sants Innocents -va
deixar anar tot content.
Sara Rubio
On dorm la formiga?
ResponEliminaUna formiga cada nit quan s'apaga la llum,fa el seu recorregut fins a arribar a la sabata on té la seva casa.Però aquesta nit ha sigut diferent, un llapis deixat a mig camí, ha fet que no pogués arribar al seu destí,però de cop ha vist una tassa posada dalt d'una carbassa, i amb l'ajuda d'un paraigua d'en Mikimouse obert al costat de la taula, ha pogut, a poc a poc,arribar al seu nou destí.A partir d'ara la formiga cada nit quan s'apaga la llum,va a la tassa que hi ha just sobre la carbassa.
Marta Guiteras Muntal
Em vaig despartar de bon mati per anar el cole, vaig encendre el llum i vaig baixar a biax, em vaig fer la meva bona tassa de llet amb galetes i vaig emorzar mentre feien un decomentalde les formigues. Quan vaig acabar, vaig tancar la tele i vaig anar a la meva habitació, em vaig posar la roba, les sabates i vaig recollir l’estoig amb tots els llapisos i vaig agafar el paraiguas, la meva mare es va llevar i em va dir: “On vas?” i vaig dir:” A l’escola”. La meva mare sorpreza em va respondre:”Peròsi som dissabte”.
ResponEliminaEL DESIG
ResponEliminaTots vam dir que sí. Per què no anem a veure la lluna en aquella muntanya. Vam agafar uns entrepans i una pilota per jugar, una estona després quan ja ho teníem tot llest en vam anar a l’estació. Cinc minuts després va arribar al tren. Corrents, vam entrar perquè hi havia tanta gent. Quan vam arribar a la muntanya, encara no hi havia molta gent, així que vam decidir jugar a la pilota. Després d’estàr jugant uns deu minuts, la pilota ens va caure per la muntanya i ens vam posar una mica tristos, però vam pensar que ja en compraríem una altra. Una estona després ja era fosc i ens vam estirar per mirar la lluna, però de sobte va passar una estrella fugaç així que vam demanar que trobéssim la pilota. Quants ja en vam anar, la pilota estava a l’entrada del tren.
Agustina Machado Coyant
Estava esmorzant tranquil·lament quan em va caura el llum al cap. Vaig fotre un bot que em va volar la savata i va caura sobre la tassa. Jo que tenia un paraigua al costat, el vaig obrir i no em vaig cremar. Després vaig agafar un llapis i vaig aixafar una formiga.
ResponEliminaArnau Mendoza
POSA’T LES BOTES
ResponEliminaCorre Pere! Agafa el paraigua que faràs tard a l’escola! Recorda que t’he posat el
llapis que hi havia a sobre la taula a dins de l’estoig que de la maleta!- no em parava de dir la mare.
Em posava tantes presses, i jo tot just estava esmorzant que vaig decidir de fer cas a la mare, vestir-me, posar-me les botes d’aigua, agafar el paraigua i la motxilla i marxar a l’escola. Amb tantes presses em va caure la tassa del cafè a sobre la sabata, però no hi vaig fer gaire cas. Just tancar la porta i fer la primera passa, vaig recordar que el llum de la cuina era obert. Vaig agafar les claus de la butxaca i vaig entrar a casa per tancar el llum. En aquell moment, em passava el temps volant, i el meu poble se’m feia gran i jo molt petit, em sentia com una formiga en una caixa de sabates. Ja podia córrer com mai, però no arribaria a l’escola a temps.
Andrea Martínez Coo
El llapis que anava a comprar
ResponEliminaUn dia quan plovia el llapis estava dintre de la casa bevent una tassa de te, fins que de sobte es va adonar que li faltava llet. Va agafar el paraigua i se’n va anar a comprar. De sobte veu una sabata hi puja, a sobre de la sabata que caminava, però de cop es queda sense llum. Quan va sortir de la sabata estava a dintre el supermercat i va comprar la llet que nessesitava amb els seus diners. Quan va sortir del supermercat va veure una formiga que tenia gana, el llapis li va donar una mica de llet perquè ella és molt bona persona i se’n va anar a casa amb el paraigua tranquil·lament.
Eloi Arimany Mas
Magrada le meva feina
ResponEliminaA dir la veritat m’agrada la meva feina, sí, a qui no l’hi agrada viatjar? Però com tota gran feina te inconvanients. Per exemple, quan vas molt a poc a poc ufff… que cansat n'és però això només es una part de el pitjor, el pitjor és quan arriba la nit. Estàs aparcat envoltat de trens abandonats i pintats i la teva única llum és la lluna… Els dies que no treballo em quedo mirant els nens com juguen a la pilota, s’embla un esport molt divertit. Tot sigui dit, sóc un tren net i polit, suposo que em deuen estimar, des del dia que vaig arribar. Ohhh.. quins records!. Al llarg de la meva ruta passo per molts llocs diferents, però el millor és quan arribo a la segona estació, des de la via sents la olor dels entrepans de bar.
Guillem Vila
El millor amic
ResponEliminaHi havia una vegada un nen que vivia en una casa on en el jardí hi tenia un pi alt i prim. I el seu pare li va penjar un gronxador en una branca del pi perquè el nen es distragués . Però resulta que a les arrels del pi hi tenia el cau un petit ratolinet. Aquest petit animal es va convertir en el millor amic del nen, li explicava les seves aventures diàries, històries, i els seus pensaments i sentiments. I així cada día, fins que un dia el retolí no hi era, ni l’altre dia, ni l’altre, i el nen s’estava preocupant i estava trist perquè pensava que no tornaria a veure el seu petit amic . Fins que un dia va trobar el seu amic ratolí ple de ratolinets per el seu voltant, resultava que el ratolí no era ratolí sinó ratolineta hi havia set mare!
NIL MARTINEZ
TORNAR AL LLOC D’ORIGEN
ResponEliminaHi había un ratolí, que es va escapar duna gàbia i se’n va anar al bosc .Quan va arribar va decidir pujar un arbre i veure la ciutat desde molt alt.Va veure un parc i li va cridar molt l’atenció així que va anar cap a aquell parc. Quan va arribar va pujar a sobre d’un gronxador i de cop i volta va aparèixer un nen i va cridar:
-Mama, si és el ratolí que es va escapar!
El nen va agafar el ratolí i se’l va emportar cap a casa. Quan el nen va aribar a casa seva i el va ficar a dins de la gàbia.
Camila Machado Coyant
La meva vida
ResponEliminaL’altre dia estava a casa cordant-me la sabata per marxar, mentre em bevia una tassa de cafè. De sobte vaig veure una formiga i vaig pensar que era estrany. Després vaig anar a preparar l’estoig per l’escola: el llapis, la goma i la maquineta. Quan vaig sortir de casa vaig tancar el llum, i quan vaig arribar al portal vaig veure que plovia i que no portava el paraigua.
Guillem Márquez Bonache
LES FESTES DE NADAL
ResponEliminaQuan era petit, desitjava que arribessin les festes de nadal, perquè sempre les celebràvem a casa dels avis, allà ens ajuntàvem tota la família i ens ho passàvem d’allò més bé. La casa era a dalt de la muntanya, i tenia un jardí molt gran, fa molts anys, el meu avi va construir un gronxador per els seus néts. Quan ens ajuntàvem, ens barallàvem per pujar-hi. Tots nosaltres ens dividíem, els més esvarats ens barallàvem per pujar al gronxador, i els més tranquils, es quedaven assentats a sota un pi i contemplaven les vistes des d’allà a dalt, i els altres tranquils es quedaven a dins de casa jugant amb el ratolí de l’avi, en Boleta.
Alex Fernandez
El dia d’un nen
ResponEliminaUn bon matí la meva mare va encendre el llum de l’ habitació. Em vaig vestir i em vaig ficar unes sabates noves que m’havien comprat.Vaig prendre una tassa de llet i vaig agafar el paraigües perquè plovia.Quan vaig arribar a l’escola vaig veure que tenia una formiga al braç i m’he la vaig treure.De sobte va arribar la professora, vaig treure el llapis i vaig començar a escriure.
IVAN GONZALEZ